Dos palaus medievals del carrer Montcada que guarden objectes d’arreu del món. Pati, escala, pedra i finestres gòtiques. Un viatge immòbil entre cultures que s’escolten.
L’església de Sant Rafael, dins l’antic manicomi. Una nau neogòtica que va acompanyar molts silencis. Entra-hi i deixa que la llum faci la resta.
Una masia del segle XIV convertida en palau i ara en escola de disseny. Història i creativitat compartint sales. Aquí el passat inspira el futur.
Un cementiri de panteons d’indians que van tornar rics d’Amèrica. Escultura, marbre i vistes al mar. Una joia que parla de fortunes i enyorances.
Una església documentada des del segle XI, amb un campanar barroc que va sobreviure a la guerra. Pedra, memòria i reconstrucció. Mil anys de Sant Joan Despí.
Una galeria de màquines de 1888 convertida en llar de cavalls. Sota l’estructura metàl·lica ressonen ferradures i el passat industrial fa olor de palla. Una exposició universal que encara respira.
Arquitectura dels cinquanta, racional i elegant, amagada dins d’una illa. Patis que ventilen idees, volums que es fragmenten amb ritme. Avui, casa de l’arquitectura de la ciutat.
Una nau de Jujol amb coberta de dents de serra que ara és pati d’escola. Voltes, claraboies arrodonides i rajols que juguen. Aquí el modernisme s’omple de rialles d’infants.
Una masia del Guinardó i, a sota, un refugi trobat per sorpresa. Maons diferents, un pou i el ressò de les sirenes. Baixa amb respecte i escolta el silenci.
El primer edifici de Barcelona pensat des de zero per ser museu. Als jardins de Laribal, guarda objectes d’arreu del món. Un viatge sense passaport.